Entrà en
la sacristia i allí, entre les ombres i la claror de la lluna que s'assomava
per la finestra veie el Crist, el que esperava ser col.locat
un dia a la capella del seu nom. No sabé si del cel o de la imatge o qui sap
del seu cor eixí una veu:
-Fill meu, fill
meu. Hi ha acavat el sofriment d'este
poble de Montaverner. Després d'haver segut probat amb la pesta del garrotillo,
després de sentir com els arrebatava catorze xiquets dels seus braços, este
poble no ha perdut la fe en mí i be mereix ser premiat. Et demane que demà
abans d'eixir el sol convoques a tots a Confessió. Després eixireu amb un
tabernacle a les portes del poble, al carrer Major que acollix el camí de
Bèlgida. Acompanyareu pel cami de Belgida a tres homens honrats fins el limit
del terme. Ells aniràn a esta vila. Allí jo mouré el cor del retor i veïns per
que vos deixen la imatge de Sant Blai que guarden a la sacristia de la
parroquial. Ells la portaran en braços i a l'entrada del poble la depositaràn a
un tabernacle. Demà mostraré la meua magnanimitat i el meu fidel bisbe i martir
Blay fara el miracle mes gran que Montaverner ha conegut. Després moure el cor
dels jovens per que tots els anys fins el dia de la meua segon vinguda, a Montaverner quatre jovens facen la festa al
sant patro principal de la salut. Demà li espera al poble de Montaverner el dia
mes gran de la seua historia. Demà pasarém Sant Blai i jo pel poble, rodejats
de les legions angelicals. A Sant Blai li donaré el poder d'entrar en les cases
i invisiblement tocar la gola dels xiquets i xiquetes malalts, la seua mà que
un dia s'oferí per ser nugada i així anar captiva al suplici, curarà de la
pesta, mentres els meus angels la expulsaran de Montaverner perque mai mes
ferixga a ningun xiquet. Ara inclinat, demana perdò per les teues culpes i ves
a Alfarrasí on t'espera Mossen Lluis Gimera a l'Esglesia de Sant Jeroni. Allí
l'he mogut per que espere fins que aplegues i així pugues confessar els teus
pecats i dubtes i amb el cor net contemplar l'obra mes gran que el meu Pare
farà a Montaverner en la seua història”.
Inclinat
i amb els ulls ple de llagrimes, eixí del poble pel camí reial que porta a Sen
Felip, ans Xativa i unix los dos pobles, aquella antiga via transitada pels
romans, pel Cid, el Rei En Jaume i ara per este retor de poble, poble del Rei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario