I caminà
pel poble, com advocat de l'Omnipotent, com Jesucrist donant una paraula de
consol i, ai, si ell, representant de Jesucrist, pugera fer miracles, quans en
faria a Montaverner! Sols podia fer un miracle, el d'una vida entregada als
demés per amor, el miracle de l'amor i ixe el feia. Aci es quedava ajudant al
xiquet, obrint-li la boca, ficant-li panys d'aigua freda, allà el buscaven per
donar els sacraments, uns per trobar una paraula de consol, altres, per
recriminar-li el que pasava.
Eixí del
poble. Era mig dia. No podia mes. Habia entrat en el costat obert de Jesucrist,
on el foc abrasa i crema, en ixe fosc forat on tot es negror, vuit, sense sanc,
desfet i maltractat. Ell havia experimentat el dolor del seu poble i volguera
ser crucificat si així cesava el sofriment dels seus. Caminà pel camí de
Colata. El rosari el portava en la ma. Reçava i de vegades plorava. Com a
sacerdot la seua missió era oferir al poble la gracia de Deu i elevar en nom
del poble les peticions i sufrimens al Pare i així ho feia, de tot cor, si es
que el cor estava viu, ferit pel sofriment. Anà a l'ermita de Colata i
Vistabella. Allí es trobaba la
Verge de Loreto. Els colaters li preguntaren pels veïns de
Montaverner. Els veïns de Vistabella, també. No tenia paraules, sols volia
silenci. Ells ho entengueren. Molt mal estava Montaverner i elevaven la seua
pregaria pel poble mentres veien des de allí les seues cases, amb la muralla,
la porta i l'esglesia vella i el veien amb temor i por. El temor que aquella pesta
s'extendira i acavara amb els seus fills, el ginet eixira del poble per arrasar
aquell territori, ans de moriscs ara de repobladors, deset cases, heretats dels
senyors Felip i Pedro Bellvis. En aquella capella reça davant la Verge de Loreto, un rosari i
un altre i un altre. La mirava i pregava pels seus fidels, per les seues
ovelles a les que el llop estava ferint i matant, davant la impotència del qui
era el seu pastor.
A la
vesprada tornà al poble. La nit cauia sobre ell, una nit fosca, il.luminada per
la llum de la lluna plena. Aquell dia de pasqua sols s'havia fet els oficis del
mati, res mes. Ben cert que la setmana santa havia segut intensa, però amb poca
assistència. El divendres sant havia mort Manuela, el dissabte sant Thomasa i
Francesc. I tots estaven a les seues cases, cuïdant dels seus malalts. Aquella
setmana havia segut llarga i dura, una setmana sense diumenge de gloria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario